26,2 Camino a New York

Sembla que al mes de setembre es farà un programa de "reality show" titulat 26,2 Camino a New York. Pel qui, amb el títol, no ho hagi captat encara de que va el tema, 26,2 és la distància en milles dels 42,2 quilòmetres d'una marató és a dir es fa referència a la New York City Marathon.

La iniciativa consisteix en seleccionar 10 persones i entrenar-les per anar a la propera edició del marató de Nova York al novembre. El programa, produït per Cape Killabak (conglomerat que inclou Thunar Esports) començarà el 10 de setembre al canal temàtic d'esport de Tele 5 a TDT.

La notícia m'ha deixat impactat. Mai he seguit cap "reality show" de la tele, sols he vist un programa complet que va ser la final de la quarta edició d'"operación triunfo", he de dir que el programa em va agradar però no m'imagino que em poguès agradar veure un programa així cada setmana. Suposo que més que res és que el tipus d'activitats i els tipus d'interessos dels concursants estan molt allunyats dels meus interessos i aficions. Però ara això canvia amb 26,2 Camino a New York, un programa sobre un mite per a mí, la marató i sobre el mite dels mites, la marató de Nova York.

No sé l'èxit que pot tenir aquest programa sobre els corredors de tota la vida, els que fàcilment és perdrien veure un mundials d'atletisme per poder anar a córrer, més interessats en viure personalment l'esport que en projectar-se en altres persones que el practiquen. De totes formes això és irrelevant, on pot tenir un impacte considerable és en els que no córren mai.

Les persones som molt imitatives. Si s'enfoca una mica bé el programa, m'imagino que agafaran una representació de participants on córrer una marató els hi sembli tan impossible com ens va semblar a tots nosaltres quan preparàvem la nostra primera. Pot ser sigui una forma de fer veure a molt públic poc interessat per córrer les virtuts d'aquest esport,  que pensin que si un concursant entrat en anys i amb sobrepés pot entrenar i acabar una marató corrent ells també poden córrer. Pot ser aquests fins aleshores espectadors de l'esport, un matí o una tarda es posin unes vambes i corrin el seu primer quilòmetre i que això sigui l'inici d'un canvi en les seves vides i la seva salut.

Bé, ja sabem que "germanetes de la caritat" en queden poques i l'objectiu i l'èxit d'aquest iniciativa dependrà dels benificis que doni als organitzadors del programa. De totes formes és una bona notícia, una societat amb un número molt alt de corredors és més sana i més sostenible que una altre amb molts aficionats a cantar, al barça o a les curses de cotxes.

pep-lluís

26,2 Camino a New York, 2007-jul-08

26,2 Camino a Nueva York, 2007-jul-08